De petita somiava dedicar-me a anar a museus a investigar enigmes ocults en quadres, o anar a cases abandonades a recollir notes guardades d’algun filòsof anònim.

Malauradament no vaig saber com arribar-hi. Però, curiosament, la vida em va acabar portant al món del disseny.

Tot i que li tinc una mica de recel a aquesta paraula — perquè ella mateixa ja implica normes, estructures i motlles perquè estigui ben emprada — això no treu que el disseny és, avui dia, l’eina més estesa perquè idees complexes arribin a ulls que no tenen per què conèixer-ne l’àmbit. Perquè alguna cosa s’entengui. Perquè alguna cosa se senti. Soc la Nadia, dissenyadora web i facilitadora de tallers STEAM amb base als Pirineus de Catalunya i Aragó. Vaig estudiar Disseny Digtal i Tecnologies Creatives a la UdL. Un grau que, en si mateix, ja era una declaració d'intencions.

Durant anys vaig sentir que necessitava habitar la intersecció de disciplines que no haurien de barrejar-se: disseny i filosofia, tecnologia i art, codi i narrativa.

Especialitza’t. No barregis tant. Tria un camí.

Durant un temps gairebé els vaig creure.

Crida’m boja però l’alquímia i la física no tenen res a veure — i, tanmateix, Newton va necessitar totes dues per formular la gravitació universal; el teixit artesanal i la informàtica no tenen res a veure — i, tanmateix, Ada Lovelace va necessitar tots dos per escriure el primer llenguatge de programació de la història.

Les coses més veritables sempre van néixer de barrejar allò que suposadament no s’havia de barrejar.

I per això, la meva manera de treballar l’anomeno alquímia digital.

No en el sentit literal — no converteixo plom en or. Ho dic en el sentit original del terme: agafar alguna cosa en un estat i portar-la a un altre. Barrejar allò que no s’hauria de barrejar fins que emergeix una cosa que no existia abans.

La meva feina té dues cares visibles: el disseny de branding i desenvolupament web per una banda, i l’educació STEAM per l’altra. Als tallers treballo amb estudiants fent servir videojocs i e-textils com a pretext per allò que realment importa: aprendre a pensar, crear i fer-se preguntes que el sistema fa temps que ensenya a no fer.

Tot això junt és Naduazca Studio. No d’un pla de negoci ni d’una anàlisi de mercat. D’una nena que volia investigar enigmes en museus i que va trigar anys a entendre que els museus no eren als edificis — eren en tot allò que ningú es molestava a llegir, en les connexions que ningú tenia temps de traçar, en les preguntes que el sistema fa segles que ensenya a no fer.

I a tot això, jo li dic alquímia.